La vila d'Agramunt és el centre geogràfic i la població capdavantera de la Ribera del Sió, una comarca natural situada en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera. La Ribera del Sió és una llenca de terreny allargada en direcció est-oest, amb horitzons dilatats i límits imprecisos en la seva primera meitat i ben delimitada d'Agramunt en avall per les serres de Montclar i d'Almenara, al nord i al sud, respectivament. Aquestes terres són poblades des de fa molt de temps, abunden les restes de poblats ibèrics i també s'hi ha trobat mosaics i ceràmica de l'època romana. Però la història d'Agramunt comença vers el 1070, quan fou conquerida als moros pel comte d'Urgell Ermengol IV. Un segle més tard, l'any 1163, el comte d'Ermengol VII concedí a la vila una Carta de Població curulla de privilegis, la qual impulsà al seu desenvolupament en tots els aspectes: s'eixampla la població, es fomenta l'activitat mercantil, prospera l'artesanat, es bat ací la moneda del comte i s'aplega a la vila un call jueu important. Es aleshores quan es comença a construir el temple de Santa Maria, màxim exponent del romànic lleidatà. Hi ha constància que l'any 1128 ja es celebrava mercat, les fires foren autoritzades pel comte Ermengol X l'any 1309 i la Paheria és establerta a la vila l'any 1253 pel compte Alvar de Cabrera.

 Agramunt ocupa un lloc preminent dins el comtat d'Urgell i quan a començaments del segle XV aquesta casa comtal desapareix, la vila manté el seu protagonisme, primer com a cap de sotsvegueria i després de vegueria fins que amb el decret de Nova Planta, l'any 1716, la vegueria d'Agramunt és agregada al corregiment de Cervera. En l'aspecte religiós, la tradicional devoció a la Mare de Déu dels Socors, patrona de la vila, és l'expressió més palpable de la pietat dels agramuntins. Al llarg del segle XVIII Agramunt participa de la recuperació econòmica i demogràfica general a Catalunya. A la segona meitat d'aquest segle es basteix l'actual Casa de la Vila i a primers del XIX es comença la construcció de la plaça del Mercadal, una de les primeres places catalanes edificades d'acord amb el projecte previ. L'establiment de l'Escola Primària Pública a mitjans del segle XIX contribuí a l'extensió de la cultura. L'any 1880 es fundà el Col·legi de les Religioses Concepcionistes, el qual conjuntament amb l'Acadèmia Agrícola i Mercantil, fundada l'any 1944, constitueixen avui el Col·legi Ntra. Sra. dels Socors. Des de l'any 1907 fins al 1933 estigueren establerts a la vila els Germans de les Escoles Cristianes (La Salle). Durant la segona república es començà la construcció d'un espaió Grup Escolar que encara s'utilitza. L'actual Institut de Batxillerat fou inaugurat el curs 1973-74. La construcció del canal d'Urgell, que començà a regar l'any 1862, obrí àmplies perspectives a l'agricultura, i l'arribada de l'electricitat l'any 1899 possibilità la industrialització i l aportada de les aigües a domicili. El desenvolupament de l'activitat agrària motiva la fundació l'any 1917 del Sindicat Agrícola d'Agramunt i sa Comarca, actualment desaparegut. La tradició coral existent a la vila es materialitza l'any 1926 en la Societat Recreativa "La Barretina", que suspengué les seves activitats l'any 1939. L'any 1984 es cedí a l'Ajuntament, per al servei de tot el poble, els locals i instal·lacions de la Societat Cultural-Recreativa "Casal Agramuntí", fundada l'any 1934. El fet més remarcable de la passada guerra civil són els intensos bombardeigs d'aviació que la vila hagué de suportar l'any 1938, a conseqüència dels quals quedà pràcticament destruïda la població. Entre els factors determinants de la lenta recuperació econòmica, demogràfica i urbana, cal esmentar a més de l'esperit emprenedor del agramuntins, les obres públiques realitzades per l'organisme estatal "Religiones Devastadas" i l'afluència massiva d'immigrants. La història recent és caracteritzada per una expansió en tots els ordres: extraordinària en urbanisme, moderada en el creixement demogràfic i sostinguda pel que fa a l'economia. Cal remarcar les nombroses activitats culturals i recreatives que a Agramunt es realitzen: premsa i ràdio, música, cant coral, teatre, sardanes, escoltisme, etc. També l'esport gaudeix d'una bona acceptació en les seves diferents modalitats: futbol, tennis , natació, handbol, bàsquet, gimnàstica, etc. Amb àmplies i modernes instal·lacions municipals.