Agramunt
Esglesia
Santa Maria d'Agramunt


El temple està situat a la plaça de l'Església, a la part oriental del casc antic de la població, prop de la Casa de la Vila, on hi havia una cruïlla d'antics camins. Està dedicat a Santa Maria, tot i que en documents del segle XIII era anomenat indistintament de Santa Maria i del Sant Esperit, però va perdura la primera tituralitat. Al llarg del temps l'estructura romànica inicial ha sofert afegits i modificacions. La capella del Roser es va construir a finals del segle XV o principis del XVI. Durant el segle XVII es va construir a la mateixa banda la Capella dels Socors i la Sagristia. El temple es va declarà Monument Nacional el 3 de juny de 1931. L'església és un temple de planta basilical de tres naus, sense creuer, culminades per sengles absis semicirculars, coberts amb volta de quart d'esfera, amb cinc finestres de doble esqueixada, tres al central i una a cada un dels laterals. Únicament presenta decoració l'absis central, a partir d'arcuacions cegues i bandes llombardes. Les naus estan cobertes amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat, que es recolzen sobre arcs torals i formes els quals descansen sobres sis pilars de planta de creu. Quinze dels divuit capitells de les semicolumnes dels pilars conserven decoració amb relleus que representen motius vegetals, animals monstruosos i formes antropomòrfiques molt similars a les de les portalades. Es conserven dues inscripcions dels seus autors: Vilavella me féu picar, A Sartre me féu picar. Es significatiu el capitell esquerre del segon pilar de la dreta, en el qual es representa el grup escultòric de l'Anunciació, la Verge i el Nen i l'Epifania, present també a la porta principal. Al capitell dret del mateix pilar s'observen tres personatges pregant, flanquejats per dos evangelistes (sant Joan, l'àliga i Sant Marc, el lleó). Exteriorment, a migdia es constata un petit òcul i una finestra d'arc apuntat, damunt del portal de perfil ogival, col·locat en aquest indret durant la restauració de l'edifici a l'entorn dels anys cinquanta. Al mur del nord s'hi conserva la capella del Roser, una portalada romànica, la capella de la Verge dels Socors i la Sagristia. A l'angle nord-oest s'aixeca el campanar gòtic. És prismàtic, de planta quadrada amb petites espitlleres fins al darrer pis on s'obren els vuit finestrals per les campanes, emmarcats per traceries gòtiques, al qual en època recent s'hi afegí el cos troncopiramidal superior; a la base es constata un arcosoli amb un sarcòfag. La façana de ponent és la més il·luminada, amb una gran rosassa de motllures gòtiques i dos grans finestrals amb arcs lleugerament apuntats en degradació. Presideix aquesta façana la gran portalada romànica, costejada pel gremi de teixidors d'Agramunt l'any 1283, en un cos sobresortit; resta flaquejada per dos arcosolis, possiblement pensats inicialment com accessos laterals. Està inclosa dins del denominat estil lleidatà, presidida per un grup escultòric de la Verge i el Nen, flanquejat per l'Anunciació i l'Epifania. És una obra d'un romànic tardà, sense timpà, i amb un conjunt excepcional d'arquivoltes radials que presenten decoració geomètrica –puntes de diamant, doble ziga-zaga, arcs entrecreuats- figurativa, tot representant el món celestial, plenament equilibrat i ordenat. Les representacions escultòriques es concreten, de dins a fora i a partir de l'arc d'ingrés, en sis representacions de la Verge, als peus de les quals resten esculpits, a banda i banda, una àguila i un lleó; segueixen a l'extradós una sanefa amb dotze figures agenollades; a continuació divuit Verges en actitud orant; i finalment la darrera arquivolta decorada amb figures, amb trenta personatges que representen jerarquies celestials (monjos, àngels, profetes i sants). A la clau de l'arquivolta superior destaca la imatge de Crist. Menció especial mereixen els capitells, que simbolitzen el món terrenal, oberta les temptacions, absolutament caòtic i imperfecte. Aquí la decoració floral calada es barreja contínuament amb la figurativa. Les escenes dels capitells de la banda dreta expressen com el bé surt guanyant enfront del mal, i a l'esquerra les passions, les temptacions i la malícia es configuren com a protagonistes de la vida terrenal. Són destacables les representacions de bèsties fantàstiques o elements de la mitologia clàssica (un elefant que porta al llom un castell de tres torres –símbol de la saviesa-, una imatge amb cap de dona, cos d'ocell i cua de serp –símbol de la temptació-, diverses sirenes ocell, harpies o dones alades, centaures, àguiles, dragons fantàstics amb cua de serp, lleons, arbre amb fruits consumits per coloms...), representacions de lluites entre animals fantàstics (dragons, serps, àguiles) i entre l'home i diversos monstres. A la façana nord s'obre una segona portalada amb arquivoltes decorades amb motius geomètrics i suportades sobre columnes llises amb capitells també esculpits de caràcter ornamental vegetal. A la part corresponent a un timpà hi ha les imatges esculpides de Sant Joan Baptista i possiblement Sant Pere. La Capella del Roser l'element artístic més notable d'aquesta capella és el retaule, format per una predel·la, dos pisos i un àtic repartits entre cinc carrers paral·lels verticals. El primer, tercer i cinquè són coronats per cúpules semiesfèriques. Les quinze taules tallades en relleu estan emmarcades per columnes compostes, frontons o simples frisos. Al carrer central, entre la predel·la i el primer pis, hi ha una gran fornícula que conté una talla policromada, exempta de la Verge del Roser, de notable factura. Al segon pis, i dins una fornícula, es troba la imatge exempta de sant Domènec. La resta dels espais estan ocupats per les quinze taules policromades que representen els quinze misteris del Rosari. A la predel·la i d'esquerra a dreta, quatre dels misteris del Rosari. A la predel·la i d'esquerra, quatre dels misteris de goig (l'Anunciació, visita a Elisabet, Nativitat de Crist, Presentació al temple). Al primer pis i de dreta a esquerra, el darrer misteri de goig (Crist entre els doctors), i tres dels misteris de dolor (Coronació d'espines, Crist és fuetejat, Oració de Getsemaní). Al segon pis, de dreta a esquerra un altre misteri de dolor (Crist porta la creu) i tres dels misteris de glòria (Resurrecció, Ascensió, Pentecosta). A l'àtic i de dreta a esquerra un dels misteris de glòria (l'Assumpció de la Verge), el darrer misteri de dolor (Crucifixió) i l'últim misteri de glòria (Coronació de la Verge). La Capella de la Verge dels Socors Aquesta capella va ser projectada pel mestre Grau de Guissona i la va construir el mestre d'obres Gaspar Mora cap al 1667. la part central és coberta per una cúpula, a mode de cimborri octogonal, amb vuit finestres, executada per Joan Brunet el 1764. A la part nord hi8 ha una gran estança coberta amb una gran volta en forma de petxina, on es troba el retaule amb el cambril de la Verga. El retaule construït per Ramon Vilà el 1719 és barroc, de fusta daurada i policromada. Consta d'una predel·la, on es troba el sagrari; un primer pi, emmarcat per vuit columnes que delimiten tres espais, el central ocupat per la Verge dels Socors i els laterals per dos àngels; i un àtic que a la part central allotja un baldaquí amb una creu, amb dos baldaquins laterals coberts per cúpules. La Verge dels Socors és una talla de fusta policromada sedent, d'estil romànic de transició, de tamany natural, que representa la Verge abillada amb ruiques vestidures, coronada i que sosté una bola a la mà dreta. Porta l'Infant assegut sobre el genoll dret, el qual beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté el Llibre Sagrat. El temple està obert tot el dia. Per realitzar una visita en profunditat s'ha de sol·licitar autorització a la Rectoria. Telèfon: 973390239.

 

 


Portades del dia

 


El temps  
Publicitat  

EsAgramunt.com